Fase d’adaptació 3: Ara ja puc dir que visc a una casa

Segona setmana fora de casa. Primera setmana amb els nois i noies del centre. Primer dia que puc dir que tinc casa a Limassol, també puc dir que un dia 12 d’Octubre he anat a la platja a la tarda, mentre el sol s’anava ponent, per fer-me un bany ben fresquet.

Cada dia ha estat una festa en el centre, no entenc res perquè el grec encara no el domino, l’idioma, per sort els nois i noies de l’escola expressen més coses amb el seu somriure que amb les paraules. Encara és aviat per analitzar el centre, però crec que podem fer moltes coses amb els nois. Tinc ganes, moltes ganes que sigui dilluns per veure’ls, però per altre banda ja tenia ganes que arribés el cap de setmana per descansar, per descansar el meu cervell.

Durant aquesta setmana no és que hagi menjat del tot bé, però ens les hem hagut d’enginyar per preparar-nos coses sense cuina, sort que el dinar ens ho prepara el centre. En teoria havíem de tenir una casa, però ens han donat quatre parets. Així que hem hagut d’agafar tots els mobles de la casa on vivien les anteriors voluntàries per agafar mobles, cuina, rentadora, sofàs, televisors, llits, etc. Vaja que ens passarem tot el cap de setmana de mudança.

Tampoc tenim internet, no sabem perquè, però diuen que dilluns en tindrem, ho dubto. Així que hem d’anar al centre on treballem, a Prosvasi per poder estar connectats a la realitat, la veritat és que sembla un somni tot això, tot és força surrealista tot plegat. Crec que hi ha moltes coses a les que encara m’haig d’adaptar.