fase d'adaptació part 2: Arrival Training on Larnaca

What?	Ensenyar a reconèixer sentiments propis i aliens
Why?	Millorant el seu control emocional augmentaran la seva intel·ligència emocional, fet que ajudarà a la inclusió i a guanyar habilitats socials del dia a dia.
When?	Durant l’any
How?	Mitjançant diferents tallers teatrals i role-playing
Whom with?	Parlar amb l’Orsi i també alguna voluntària del centre que em podrà ajudar per si hi ha problemes de comunicació
Act Now!!	Llegir el dossier, parlar amb Maria i Oris sobre què és factible en el centre.

Action plan

What?	No ser tant rígid, ser més flexible de ment, no ser rotund.
Why?	Acostumen a ser pensaments parasitaris, inútils, que generen incomoditat a un mateix i poden generar conflictes amb els companys.
When?	Durant l’any, a casa quan algú diu quelcom que no m’agrada o persones que no connecto de primeres
How?	Tenint més paciència, intentant entendre l’altre, tenir més empatia, relacionar-me amb persones d’orígens i pensaments diferents
Whom with?	Companys de pis, amb els learners i parlant amb amics que m’ajudin en moments d’estress.
Act Now!!	Respectar, no jutjar amb les primeres impressions, intentar entendre el perquè aquella persona pensa o actua tal com ho fa. No ets millors que ningú, no et deixis endur per les primeres impressions sense cap raó.

Learning Plan

Com sempre, no és el que jo esperava. Pensava trobar-me amb pocs espanyols, parlar molt d’anglès i conèixer a molta gent nova, pensava que no em trobaria ningú que parlés castellà en el meu projecte, també pensava que em costaria més adaptar-me a la nova situació. Però res ha estat així, hi ha massa parla castellana pel meu gust, encara no he conegut a tanta gent com voldria. Tot i que la que he conegut és interessant i sembla que pot haver-hi potencial després d’aquest dies junts. El més sorprenent, res de tot això se’m fa estrany, com si això formés part de la meva vida, com si així hagués estat sempre, com si visqués amb ells des de fa temps, com si jo no tingués el passat que tinc.

Estan sent dies de reflexió, reflexió sobre el que suposa fer un voluntariat a l’estranger, sobre el concepte de ciutadà al món i a la vegada ciutadà d’una comunitat. Què significa la paraula servei i el que és més important, com jo puc actuar i aportar quelcom important a la comunitat i com a ciutadà d’Europa i del món. A la vegada, fixar objectius i una ruta a seguir sobre què vull aprendre, què significa per a mi aquesta nova experiència i quins processos es creen. Ser conscient del procés fa ser més conscient de la realitat i del que vol un mateix, generant un aprenentatge més profund de l’experiència.

Aprendre sobre el lloc on estar vivint, la seva història, els filòsofs importants que van aportar llum a les preguntes existencials, les festes i celebracions nacionals, perquè les fan, la relació que tenen amb Turquia i la part ocupada de la illa, els problemes reals actuals de la gent que viu a Xipre, etc. Tot això és un exercici intern i extern, d’entendre perquè aquesta illa apartada del mediterrani pensa el que pensa i viu com viu.

El grup d’onze persones que s’està formant aquests dies és inèdit, té molt de potencial, trobar una persona que pensa que el més important en l’home és la llibertat personal i el que significa això, parlar sobre els problemes econòmics i socials de Grècia, Espanya i , Portugal i Itàlia. Sobre què significa ser català i alemany, sobre els nacionalismes, trobar un formador que li agrada el jazz i és scout amb trenta anys, etc. Són coses que uneixen, que enganxen, que voldries tenir sempre, que voldries que mai acabessin. Aprendre, aprendre, millorar com a persona, millorar com a societat, sempre endavant, sempre canviant.

Després d’aquests dies en el seminari puc dir que he après forces coses, ja sigui pel que fa al que és el voluntariat, com dels meus companys. Han aparegut els primers conflictes, podent contrastar el nostre grup amb un altre grup. He conegut a força gent amb la que he creat força confiança. No sé exactament la raó, però m’he sentit en més d’un moment el psicòleg de tots, qualsevol problema arribava a mi per ser solucionat. Els meus companys i els de l’altre grup s’han obert explicant-me les seves coses més intimes. Sembla que els conegui de tota la vida i només porto una setmana amb ells.

L’hora dels adéus ha estat un pel estranya, però suposo que és normal. Ens tornarem a veure, que és el més important.

Aquesta setmana vinent promet, amb la casa a mitges encara, començarem a fer de voluntaris de veritat, a veure què...