No és oro todo lo que reluce y Nicosia ni és or ni llueix massa

Començo a entendre què faig aquí. Amb això vull dir la raó per la qual he triat marxar de voluntari. Prosvasi, és secundari, conèixer la cultura de Xipre és també secundari, conèixer a altre gent, també és secundari, aprendre grec, també és secundari, conviure amb altre gent, també ho és. Secundari, però a la vegada necessari per aconseguir l’autèntica raó de perquè estic aquí. Ser més lliure, trobar-me a mi mateix i enfrontar-me a la meva pròpia identitat, deslliurant-me de tot allò que m’aferrava a no avançar. Aquest és el principal motiu. Però això no es pot aconseguir sense tot el que he esmentat anteriorment, ja que son els mitjans que em permetran arribar al meu objectiu principal.

Les necessitats bàsiques ja estan cobertes, tinc un sostre, amb totes les necessitats cobertes i alguna que altre comoditat que fa la vida més fàcil. L’important comença a ser el grup, comença a ser el dia a dia en el voluntariat i amb els companys de pis. Conèixer les necessitats especials que tenen cadascun dels usuaris, ajudar-los a fer tallers, crear nous tallers, participar en el programa d’una manera més activa, anar al fisioterapeuta amb ells, comunicar-me (com pugui) amb ells, riure, sobretot riure i si hi ha algun moment de tensió, saber-lo gestionar.

-Antonio, ¿volveremos alguna vez màs a Nicosia?

- Ya veremos Ferran, ya veremos…

La veritat és que el més rellevant d’aquesta setmana ha estat el cap de setmana. Ja que la resta s’està començant a crear una rutina, de moment bona i increccendo, ja sigui amb els nois i noies del centre, amb les classes de grec, o amb la convivència amb  els companys. Crec que cal analitzar el cap de setmana perquè en poc temps han passat moltes coses.

A causa de la borratxera de dijous i de la tullimenta posterior del divendres, vam decidir anar a Nicòsia dissabte al matí, només els nois. L’Antonio havia d’anar-hi amb els nois de Prosvasi, ja que es feia una celebració amb altres associacions i el govern a la capital. Així que en Joaquin i jo vam despertar-nos ben d’hora ben d’hora per poder agafar el bus i poder visitar la capital d’aquest país. Esperàvem que fos millor que Limassol, però no…El centre és turístic, comercial i poc interessant, l’únic interessant és la part que està vora la frontera amb la part ocupada de la ciutat. Així que vam decidir anar a visitar els nostres amics voluntaris que estan a Nicòsia, de fet aquest era el motiu principal del viatge. A ple octubre, a 35 graus, sense ombra buscant un carrer inexistent…una festa inexistent…Al final, després de caminar molt i suar vàrem trobar-ho.

El festival era el típic d’una associació, que si lloc de menjar, aquesta gent sempre menja, que si balls tradicionals, que si un ase per poder donar una volta a l’estil xipriota, que si pintura per la cara i un concert per acabar el dia. Després d’això, vam anar a sopar i sobretot beure a casa d’aquesta gent. Quina nit…

Avui ens hem despertat al sofà, mal d’esquena, mal de cap, mal de panxa, això no deu ser bo. Però i com de bé ens ho vam passar ahir! Hem decidit agafar el primer bus cap a Limassol per tornar, quan de sobte sentim parlar castellà a la fila per entrar al bus, perquè! Erasmus everywhere!! Un cop hem baixat del bus hem pensat que seria una bona idea anar al mercadillo que hi havia davant la parada, encara no sabíem la raó, més tard ho descobrireu. Volíem anar a la platja, però la mandra que ens feia, anar a casa, agafar el banyador, tornar a la platja, era brutal, sabíem que si anàvem a casa ens hi quedàvem.

Doncs ale! en el mercadillo hi havia uns banyadors la mar de macus per 3 euros, pa la saca!! i a la platja! I allà ens hem trobar amb un parell de noies que també eren espanyoles, hem començat a parlar i resulta que coneixien a tota la gent espanyola que nosaltres hem anant coneixent. Quan de sobte ens trobem amb els mateixos Erasmus del bus de Nicòsia, ale! Más Españoles Por el Mundo! Hem acabat dinant amb les noies que hem conegut a la platja.

Després, per acabar el dia hem anat a donar una volta pel passeig vora el mar que hi ha als afores de Limassol, amb la nostra mentora i hem acabat en un cafè prenent uns batuts amb el marit i el fill de la nostra mentora. Un gran cap de setmana, una gran setmana en general. On cada dia m’hi sento més còmode, on miro el grup que m’ha tocat i penso que he tingut molta sort, miro el voluntariat i penso que està sent i serà molt gratificant, tot i que alguns moment no ho serà tant. Només falta que em posi a estudiar grec i a fer danses gregues per acabar sent un xipriota més.