Començo a entendre què faig aquí. Amb això
vull dir la raó per la qual he triat marxar de voluntari. Prosvasi, és
secundari, conèixer la cultura de Xipre és també secundari, conèixer a altre
gent, també és secundari, aprendre grec, també és secundari, conviure amb altre
gent, també ho és. Secundari, però a la vegada necessari per aconseguir
l’autèntica raó de perquè estic aquí. Ser més lliure, trobar-me a mi mateix i
enfrontar-me a la meva pròpia identitat, deslliurant-me de tot allò que
m’aferrava a no avançar. Aquest és el principal motiu. Però això no es pot
aconseguir sense tot el que he esmentat anteriorment, ja que son els mitjans
que em permetran arribar al meu objectiu principal.
Les necessitats bàsiques ja estan cobertes,
tinc un sostre, amb totes les necessitats cobertes i alguna que altre comoditat
que fa la vida més fàcil. L’important comença a ser el grup, comença a ser el
dia a dia en el voluntariat i amb els companys de pis. Conèixer les necessitats
especials que tenen cadascun dels usuaris, ajudar-los a fer tallers, crear nous
tallers, participar en el programa d’una manera més activa, anar al
fisioterapeuta amb ells, comunicar-me (com pugui) amb ells, riure, sobretot
riure i si hi ha algun moment de tensió, saber-lo gestionar.
-Antonio, ¿volveremos alguna vez màs a
Nicosia?
- Ya veremos Ferran, ya veremos…
La veritat és que el més rellevant d’aquesta
setmana ha estat el cap de setmana. Ja que la resta s’està començant a crear
una rutina, de moment bona i increccendo, ja sigui amb els nois i noies del
centre, amb les classes de grec, o amb la convivència amb els companys. Crec que cal analitzar el cap
de setmana perquè en poc temps han passat moltes coses.
A causa de la borratxera de dijous i de la
tullimenta posterior del divendres, vam decidir anar a Nicòsia dissabte al
matí, només els nois. L’Antonio havia d’anar-hi amb els nois de Prosvasi, ja
que es feia una celebració amb altres associacions i el govern a la capital.
Així que en Joaquin i jo vam despertar-nos ben d’hora ben d’hora per poder
agafar el bus i poder visitar la capital d’aquest país. Esperàvem que fos
millor que Limassol, però no…El centre és turístic, comercial i poc
interessant, l’únic interessant és la part que està vora la frontera amb la
part ocupada de la ciutat. Així que vam decidir anar a visitar els nostres
amics voluntaris que estan a Nicòsia, de fet aquest era el motiu principal del
viatge. A ple octubre, a 35 graus, sense ombra buscant un carrer inexistent…una
festa inexistent…Al final, després de caminar molt i suar vàrem trobar-ho.
El festival era el típic d’una associació, que
si lloc de menjar, aquesta gent sempre menja, que si balls tradicionals, que si
un ase per poder donar una volta a l’estil xipriota, que si pintura per la cara
i un concert per acabar el dia. Després d’això, vam anar a sopar i sobretot
beure a casa d’aquesta gent. Quina nit…
Avui ens hem despertat al sofà, mal d’esquena,
mal de cap, mal de panxa, això no deu ser bo. Però i com de bé ens ho vam
passar ahir! Hem decidit agafar el primer bus cap a Limassol per tornar, quan
de sobte sentim parlar castellà a la fila per entrar al bus, perquè! Erasmus
everywhere!! Un cop hem baixat del bus hem pensat que seria una bona idea anar
al mercadillo que hi havia davant la parada, encara no sabíem la raó, més tard
ho descobrireu. Volíem anar a la platja, però la mandra que ens feia, anar a
casa, agafar el banyador, tornar a la platja, era brutal, sabíem que si anàvem
a casa ens hi quedàvem.
Doncs ale! en el mercadillo hi havia uns
banyadors la mar de macus per 3 euros, pa la saca!! i a la platja! I allà ens
hem trobar amb un parell de noies que també eren espanyoles, hem començat a
parlar i resulta que coneixien a tota la gent espanyola que nosaltres hem anant
coneixent. Quan de sobte ens trobem amb els mateixos Erasmus del bus de Nicòsia,
ale! Más Españoles Por el Mundo! Hem acabat dinant amb les noies que hem
conegut a la platja.
Després, per acabar el dia hem anat a donar
una volta pel passeig vora el mar que hi ha als afores de Limassol, amb la
nostra mentora i hem acabat en un cafè prenent uns batuts amb el marit i el
fill de la nostra mentora. Un gran cap de setmana, una gran setmana en general.
On cada dia m’hi sento més còmode, on miro el grup que m’ha tocat i penso que
he tingut molta sort, miro el voluntariat i penso que està sent i serà molt
gratificant, tot i que alguns moment no ho serà tant. Només falta que em posi a
estudiar grec i a fer danses gregues per acabar sent un xipriota més.
Un amic meu es va comprar un banyador per 3 € i va resultar que transparentava, apa ja saps perquè les mosses us van acompanyar a dinar!
ResponderEliminarjajajajaj pot ser...però després del que ha passat aquesta setmana no estic masssa segur...
Eliminar