Fase d'adaptació part 1

Arribar a l’avió i començar a escoltar un idioma totalment diferent al teu, la gent et parli amb un idioma que no entens, la persona del teu costat et pregunti d’on ets amb anglès pensant-se que ets grec. Explicar-li el teu projecte, la teva edat i que es quedi bocabadat.

Arribar a Atenes, no entendre res, esperar, esperar, esperar.

Agafar el segon vol i pensar que no tindràs maleta quan arribis a Larnaka, o com es digui, que la persona del seient del costat et torni a parlar amb grec, haver-li d’explicar el mateix que l’home del primer vol, no saber quina hora és, estar cansat, dormir, despertar-se que sigui tot fosc en un aeroport de nom que no saps llegir.

Arribar, trobar-se la maleta, sorpresa! ara què? què faig? truques a la directora del centre per avisar-la? agafes el bus? on és el bus que has d’agafar? Quedar amb la directora a l’última parada, una parada al mig d’un solar abandonat, amb un grup d’amics fotent una barbacoa al mig. Esperar, esperar, esperar.

Descobrir, una casa, tres espanyols una espanyola i una hongaresa, que et toqui el llit més gran, habitació individual i amb terrassa inclosa. Estàs tant cansat que no dures res, al llit s’ha dit.

Despertar-se, dinar amb gent d’altres cultures que estan fent un projecte comú amb art teràpia, comences a veure que qui sap si aquest és el teu camí…Passejar per la ciutat, passeig marítim, platja, calor d’Agost a principis d’Octubre, molta calor, molts gats, un “frappé” en un bar típic amb un mapa per situar-se et serveix per relaxar-te una mica, conèixer els nous companys de pis i del voluntariat. Saber que ja tens internet, però estas tant cansat que tornaries a anar a dormir.

Demà toca Larnaka, Arrival Training fins divendres i s’augura festa, platja i nova gent. El meu cervell és de processament lent, no sé si ho podré pair tant ràpid.